O.T. Visca Lerroux (i perdoneu)

[Ghazghkull]

Sé que teniu tota la raó del món... però també penso que s'està arribant a l'extrem contrari a les escoles...

Mireu-me a mi, castellano-parlant, xarnego de pro (mare andalusa -amb accent de Lleida quan parla el català, la òstia!- i pare andalús) i amb una nena que tot el que li ensenyen a la escola és en català...

Quan jo o la meva mare li cantem una cançó d'aquelles tan maques de la meva infància en castellà, la nena passa de nosaltres perquè no són les cançons que li han ensenyat a ella en català!

No dic que es torni a tota la ensenyança en castellà, però una mica més no crec que estigués tan malament...

En realitat la qüestió idiomàtica crec que ha de venir des de casa de cadascú, les obligacions a la escola ja se sap on porten... Jo, encara que els meus pares són andalusos, he parlat i parlo català perquè els meus pares m'han inculcat des de ven petit que és la meva llengua juntament amb el castellà, i així són un bilingüe total

(Quin gran discurs... juas juas)
_________________
Mi Estantería

Libros Leídos durante 2020

Recibidos Cesta Navideña 2016

[Urtx]

Donat que tinc fills petits i conec el món escolar, pels comentaris dels mestres, reconec que el tema no està del tot resolt, car si els pares són catalanoparlants, els nens més menuts tenen força dificultats amb el castellà. Es cert que després l'aprenen, que és a la fi el resultat esperat. Però és una situació extranya i que trobo anòmala que un nen petit no sàpigui expresarse en castellà.

Ara bé, també s'ha de reconeixer que per a molts nens de families castellanoparlants, que aprenen en col·legis on hi ha una majoria de castellanoparlants, la immersió en català és l'únic contacte amb aquesta llengua, i a mitges car no la fan servir per a res, només l'escolten. I aquest ambient arrossega als nens catalanoparlants amb els que hi conviuen.

I per desgràcia, em temo que el segon cas es molt més frequent que el primer. Afegir que la vida social (diaris, televisions, etc.) és majoritariament castellà, i tenim el que tenim. Acusar una persecució del castellà és al meu entendre una hipocresia descomunal i malvada.
_________________
pio, pio

[guinarda]

noés per curiositat us recomano fer una ullada a les lleis q obliguen a etiquetar, parlar, etc en castellà, a diferents àmbits i de de diferents estaments. Desprès de mirar-ho no crec q cap persona amb dos dits de front pugui dir q el castellà està marginat. anda los güevos!!

http://www.contrastant.net/llengua/obligatori.htm
_________________
salut¡
Coses noves al web!!..entra-hi!!
www.guinarda.com

[guinarda]

i més, tambe extret de contrastant, només un troset:

Si parlem espanyol, per què més llengües al Parlament espaTot seguit us reproduïm un text de Francisco Rodríguez Adrados, director de Revista Española de Lingüística, sobre les llengües de l'Estat espanyol i l'ús en el Congrés espanyol titulat "Lenguas españolas".

No farem cap comentari perquè l'article és tota una lliçó de sociolingüística i perquè els lectors deduiran tot sols les conseqüències del discurs de Rodríguez Adrados.

Volem remarcar, però, que el discurs de Rodríguez Adrados evidencia com el català no té cap futur dins l'Estat espanyol perquè el que diu l'autor forma part dels discurs sociolingüístic hegemònic implícit a/de l'Estat:

Claro que son lenguas españolas todas. Pero cada una tiene su función. Y se está armando un guirigay imposible, dañino para todos.

Por ejemplo, eso de las Cortes. Quieren hablar allí en catalán, en vasco y en otras lenguas más. ¿Quién va a entenderse? Porque las lenguas están hechas para eso: para entenderse. Mi amigo Moreno Cabrera, con quien yo he colaborado en la Sociedad Española de Lingüística, dice en EL PAÍS que eso está muy bien. Discrepo en este caso. Una lengua, el español, que es la lengua común de España y la que todos conocen (en ella dialogan los separatistas) no causa problema a nadie. ¿Por qué, entonces, esa provocación tontísima, simplemente para acentuar divergencias políticas y para ver si logran que los pongan a la puerta y tener otro agravio victimista? ¿Y para romper uno de los últimos símbolos de la unidad de España?

continua a:
http://www.contrastant.net/llengua/rodriguez.htm
_________________
salut¡
Coses noves al web!!..entra-hi!!
www.guinarda.com

[Suskiin]

Quan jo anava a l'escola, fins a sisé de l'antic EGB, no estudiava català i, encara que els meus pares el parlaven fora de casa, a casa es parlava castellà (per costum, encara que els meus avis, inmigrants, també el parlaven.. pero tots ho feien de cara fora). Jo vaig aprendre gramàtica a l'escola, a partir dels dotze, i a parlar-l'ho més aviat gràcies a la feina. Al meu fill, des que va neixer, se li ha parlat en català, així que:
a) jo parlo amb castellà amb la meva mare i el meu company (perque ens vam coneixer en castellà)
b) tots tres parlem en català amb el meu fill i el meu company parla en català amb la meva mare.
c) jo parlo català amb el meu company, però tots dos parlem en català amb la seva mare i el seu germà.
d) la cangur del nen parla català amb el meu fill, castellà amb mi i punjabi amb el seu germà.
Com podeu observar, estem inmersos en un canvi continu d'idioma... (i jo li he demanat a la cangur que m'ensenyi punjabi) i ni ens adonem perque ambdos llengues son part del nostre dia a dia. Només m'en adono quan ens visita algú de fora de Catalunya i es queda perplex del embolic
Jo m'estimo les meves dos llengues. Totes dues son part de la meva vida. Hi ha persones amb les que m'expreso de forma natural en català i d'altres amb les que, per questions de costum, ho faig en castellà.
No em costa res parlar a algú en castellà si m'ho demana de bones maneres (a males, ni un got d'aigua). Se que el català ha estat molt perseguit i som els catalans qui tenim de fer l'esforç perque mai torni a ser una llengua sense oportunitats, però tampoc vull fer-la servir com ariet. Jo en sento còmoda tant amb el català com amb el castellà, i totes dues son, com he dit, la meva llengua.
Només es la meva opinió, el meu sentir, espero que aixó no monti cap pollo
Petons,

Suskiin
_________________
Mi estantería: http://Suskiin.bookcrossing.com
Visita mi blog: http://www.suskiin.tk

[petitprincep]

Estic d'acord amb la Suskiin, i no crec que això que tan bé explica pugui provocar cap "pollo".
De tota manera aquí a Catalunya hi ha persones que hi porten més de vint anys vivint i mai han fet cap esforç per aprendre l’idioma de la terra que els ha acollit, ja no dic parlar-lo sinó senzillament entendre’l, i amb això ens estan mancant totalment al respecte i us puc assegurar que hi ha molta gent així, ho veig cada dia en el meu lloc de treball. La meva àvia que era andalusa mai va voler fer aquest esforç i això a mi sempre em va saber molt de greu, perquè crec que amb això demostrava que mai va estimar aquesta terra. Hi ha una frase castellana que ho explica molt bé: “Donde fueras haz lo que vieras”.
Si els castellano-parlants tenen dret a parlar en la seva llengua, jo també hauria de tenir el meu de parlar en la meva, el que passa és que no puc exercir-lo, perquè contínuament em veig obligada a parlar en castellà, i ells que jo sàpiga no, per tant no estem en igualtat de condicions.
_________________
El mundo está lleno de fealdades manifiestas y de bellezas ocultas.(Javier Longobardo)

[Suskiin]

[Urtx]

Trobo encertat el que es diu en aquest fil, car cadascú hi posa el seu punt de vista sense desmereixer els altres.

Llegint l'última frase del missatge de la Suskiin, he pensat que el problema no és tant que hi hagi gent que no parli català, sinó que aixó condicioni als que ho fem. I que condicioni no tant en el fet de fer canviar de registre, cosa que tots fem, per educació vers l'interlocutor, com en el fet del conjunt social.

Si algú no enten el català, si pot entendre que altre gent el parli habitualment, però en el moment que no es vol fer ni tant sols aquest mínim esforç, s'entra en la falsa dinàmica de persecució del castellà. En aquesta dinàmica, si en un lloc concret majoritariament es parla en català (TV3 o l'escola), s'està perseguint al castellà, obviant que a molts altres llocs passa la situació inversa o pitjor.

Es una postura podriem dir que colonial, del blanc civilitzador i el negre al que es rebateja amb un nom graciós.
_________________
pio, pio

[noica]

[MortiziaAddams]

Quan vaig estar a Galícia jo parlava català a les botigues i ells em contestaven en gallec. I ens enteníem perfectament. I sovint a les botigues comentàvem que si gallecs i catalans podíem entendre'ns, era incomprensible que un castellà s'entestés que "no entiendo el gallego/catalán".

De fet, quan anem a Itàlia i ens parlen italià, una altra llengua romànica, bé que ens entenem, millor o pitjor, no?

És tot qüestió de voluntat.

Per sistema no parlo castellà amb ningú, llevat que em digui que no m'entén i que jo consideri que mereix que li parli castellà. Què vull dir? Que si entro en un bar i demano "una coca-cola, sisplau" i el cambrer em diu "No te entiendo", foto el camp. Considero que no és que no m'entengui, és que no li dóna la gana de fer-ho. I m'és igual si el cambrer és de Badajoz, de Colòmbia o de Zàmbia.

Ara a la feina (Universitat de Girona) em creuo correus-e amb possibles estudiants de doctorat. Als hispanoamericans els escric en castellà "per imperatiu legal" de la institució, però hi ha una portuguesa que m'escriu en portuguès... i què coi... jo li contesto en català! Si no sap ni castellà ni català, què més li dóna que li escrigui en un o en un altre? A més, si finalment acaben matriculant-se al doctorat, es trobaran que les classes són en català i l'hauran d'entendre per pebrots, no?

I una altra cosa, ara que estic embalada. Us heu fixat a TV3, concretament al 'Cor de la ciutat', que d'un temps ençà és "normal" que surti gent parlant en castellà i que els habitants de Sant Andreu quan els responen ho fan també en aquesta llengua? I representa que són o bé immigrants que fa 50 anys que són aquí o bé immigrants que acaben d'arribar i no saben ni una llengua ni l'altra... En això la direcció de TV3 l'està cagant, perquè des del govern es predica una política lingüística -cartes en català als restaurants, retolació en català a les botigues...- però després ens passen per la tele una imatge lingüística que, sí bé pot ser la real, no és la desitjable ni la que prediquen.

I plego perquè amb aquests temes m'encenc molt!!!